23 de març 2011

UNA TROBALLA



Sóc molt vell i fa molts anys que estic en aquesta prestatgeria desitjant que algú es fixi amb mi. Ja fa temps que vaig perdre l’esperança que això passés, però avui un jove m’ha agafat, m’ha tret la pols i m’ha posat dins una bossa de plàstic. M’ha deixat tot sol sobre un banc de fusta en una plaça per on passa molta gent.
Dues noies se m’acosten. Una d’elles em treu de la bossa i em mira amb curiositat. Diu el meu nom i qui va escriure’m. Llavors, l’altre noia m’agafa d’una revolada, em toca, em mira... la seva amiga li pregunta que què li passa, què com és que s’ha posat tan blanca... Continua acaronant-me i m’estreny contra el seu cos. Sembla que no sent les preguntes, perquè no contesta. Dels ulls li cauen gotes que em mullen la coberta. Sense dir cap paraula comença a caminar, primer a poc a poc, ara molt ràpid. L’amiga la segueix, també corre, i va preguntant sense obtenir resposta.
Arribem a un carrer ample, travessem un jardí i entrem en una casa. Les noies esbufeguen, gairebé sense alè, a la que em porta li costa parlar...
- Mare! En el bookcrossing algú ha alliberat el llibre que tant has buscat i ja no contaves trobar!
- És possible?
- Sí, sí, mira! És l’únic llibre que va escriure la teva avia.

  

3 comentaris:

  1. Hola, Maria Rosa. Qué conte tan bonic!!!! Tant de tot tothom trobi les coses i les persones que busca a la vida! Una abraçada

    ResponSuprimeix
  2. Un feliç retrobament, molt ben trobat. Felicitats. Trobo que això del bookcrossing només porta coses bones...

    ResponSuprimeix
  3. moltes gràcies per la teva participació

    ResponSuprimeix