Un Conte amb la paraula "PLANTA"

 Fes el que puguis, amb el que tinguis, allà on siguis" (T. Roosvelt)

No és cleptòmana però pispar alguna petita cosa en uns grans magatzems li produeix  una pujada d’adrenalina molt excitant.

Només entrar a l’edifici es topa amb els cosmètics, mai paga el pintallavis; li agrada el rosa “Aràbia”. Se’l posa a la bossa.

Necessita un detall per la saleta de casa, una figura o una torreta, recorre passadissos a veure que troba.

Arriba a la secció de jardineria. Un ficus li crida l’atenció. És una planta preciosa, deu fer més d’un metre d’alçada, les fulles amples i lluents són d’un verd intens que destacarà amb les parets i la cortina blanques, una planta natural donarà vida a l’estança i omplirà aquell racó solitari. Pensa que abans de marxar  la vindrà a buscar, això ho haurà de pagar.

Puja a la planta de roba interior. La combinació de colors li fa sensació de calidesa i la moqueta de terra esmorteix el soroll de les sabates de taló; passadissos plens de penjadors, a la dreta roba d’home, a l’esquerra de dona, al fons llençols, coixins i demés complements per a la llar.

La llenceria és el que més li agrada. Tria uns quants conjunts que troba bonics i se’n  va als emprovadors.

Darrera d’un taulell hi ha un home molt elegant, Quina planta!  De trenta i pocs, la pell bruna, cabells acuradament despentinats, llavis definits i sensuals, ulls foscos i penetrants... Es miren.

Entra a l’emprovador. Un dels conjunts li agrada i li queda bé. Sap treure i desmuntar el clip de seguretat; deixa caure les dues peces a la moqueta i se’l deixa posat a sobre del seu. Es torna a vestir i en una distracció xafa la peça que sembla una xinxeta i se la clava a la planta del peu. Dimoni! Quin mal! –exclama- segurament anirà coixa tot el dia. Surt de l’emprovador, el home atractiu no hi és.

Camina a poc a poc aturant-se als penjadors i tocant les peces com si tingués interès en alguna, com si no hagués fet res mal fet, com si no tingués pressa per sortir. Al tombar amb direcció a les escales es troba al davant al “guaperes” del taulell amb el posat d’una planta d’esgrima mirant-se-la severament. Es queda sorpresa i glaçada. Desfà la positura i fent una passa cap a ella li diu a cau d’orella:

 _ Sé  el que  has fet, no  diré res, del  pintallavis tampoc si acceptes sopar amb mi aquesta nit.

 Vol parlar, però no li surt cap paraula, el pensament sí que li funciona i va a tota velocitat. Com ho sap?  Les cameres de seguretat les té totes controlades, no pot ser que n’hi hagi als emprovadors, oi? Es igual, que coi! Li agrada l’aventura, pot ser una nit interessant.

I lentament fa anar el cap a munt i avall, afirmant.