Interrupció

La felicitat no és aconseguir el que desitges, és desitjar el que tens.

Ella obre la porta de casa i sent la televisió al final del passadís, deixa les claus al rebedor i abans que pugui girar-se la seva esquena  és abraçada fortament. La bossa cau pesadament a terra, ell li fa fer mitja volta, li aixeca els canells amb força i la recolza contra la paret. La besa amb la urgència de qui fa estona que espera, la llengua li recorre el paladar i les dents. Ella també amb força baixa les mans fins a la cintura d’ell, delicadament li besa els ulls, el nas i la cara. Molt suaument llisca la galta contra la seva, amb el nas li frega el coll i puja petonejant-li tota la cara, li llepa ara una orella, ara l’altra i li besa els llavis, pausadament, sense pressa. Ella en sap una enciclopèdia, de besar, i ell que ho sap es deixa fer, ho desitja, mai sap amb què el sorprendrà i aquella passió continguda l’excita encara més. Ara els llavis es premen mútuament, les llengües s’entrellacen i són una sola boca. Ella li posa els braços a les espatlles, els dits li acaronen la nuca i li pentinen els cabells per acabar amb la cara entre les mans. Amb un fil de llengua li recorre els llavis, primer les comissures, després el superior i va fent rotllana fins trobar un alè calent i humit. L’un a l’altre s’han descordat les camises, ell li posa la mà al pit, ella li baixa la cremallera dels pantalons...

De sobte senten que l’ascensor s’atura al replà, la clau al pany... el fill adolescent arriba. La porta més propera és la de la cuina. Hi entren. A corre-cuita i amb poca traça es corden camises i els pantalons...

    - Hola! Que us passa? Feu una cara rara...