1 d’abr. 2011

Benvinguda Primavera

     Ja sé que és un tòpic, que la primavera agrada a molta gent i han brollat rius de tinta sobre aquesta estació. Només tinc una coneguda a qui li encanta l’hivern. A mi no, no m’agrada el fred, i la boira ni de pensament. Els dies curts i anar arrupida, sempre amb els peus gelats, ho detesto. Només penso en anar cap a casa i gaudir de la calefacció. I com que és fosc tan d’hora, a mitja tarda ja no tinc ganes de fer res. La tardor està bé. Els canvis de colors, el vent suau, algun plugim, l’ambient net...
 Diumenge vaig veure les primeres orenetes al meu poble. Vaig quedar-me palplantada a contemplar com molt  escandalosament arranjaven el niu de l'any passat, fet malbé mentre eren fora. Primer arriba la primavera astronòmica, però fins que no les veig a elles no dono la primavera per arribada.
I és que com la primavera no hi ha res. M’agrada la llum, la llum potent del sol que intensifica els colors, el verd clorofil·la dels camps de cereals, dels arbres, les floretes dels ametllers, les aromes del romaní i del timó. Ja m’he posat les esportives i he pujat a l’ermita dues vegades aquesta setmana, el paisatge és exuberant. Algun núvol contat per trencar el blavíssim del cel. Les muntanyes al fons encara estan una mica enfarinades i les valls i l’altiplà, per fi, han canviat el marró pel verd.
Quan acabat l’estiu canvien l’hora i escurcen la tarda, em costa adaptar-me al nou horari, però ara al març sóc feliç. Aquesta simple hora afegida al pas de pardal que camina des de Nadal, es converteix en tota una tarda.
 Com ja he dit és la meva estació preferida, he de gaudir-la molt, abans no arribi l’estiu. M’atabala la calor, se m’inflen les cames i els peus i no sé on amagar-me. Encara que em dutxi, als cinc minuts l’efecte ja ha passat. A casa els hi agrada la platja, a mi cada vegada menys, m’emprenya la sorra calenta i enganxosa, el sol implacable i l’aire condicionat.
Què voleu que us digui, com la primavera no hi ha res. És temps de treure’s l’abric, fer passejades, posar flors al balcó, baixar les gandules i la taula de les golfes, llegir, fer-hi un pa amb tomàquet amb una cerveseta, un cigarret i observar les orenetes volar.

3 comentaris:

  1. Doncs que visqui una primavera perpètua...;-)

    ResponElimina
  2. Uuuuiii... a mi que m'agrada la tardor!! ;-))

    El problema és que no suporto la calor. No és tan sols que no m'agradi (que no m'agrada) sinó també que no em va bé... per tant quan arriba el més de juny jo ja somio amb finals de setembre... Ara bé, estic d'acord amb tu en que els dies taaaan curts de l'hivern es poden fer trists. Per tant proposo que no tornin a canviar l'hora :-) que ens quedem sempre com ara així, per Nadal, enlloc de ser fos a les sis, ho seria a les set i canviaria molt...

    En fi, divagacions de les meves... m'agradi o no m'agradi, la qüestió és que la primavera és aquí, així que: Gaudeix-ne!! :-)

    ResponElimina
  3. M'encanta la primavera (sobretot un dia com el d'avui) i m'agrada que els dies siguin llargs, i sortir de treballar i anar a fer una birreta com si encara fós mitja tarda, i veure arribar l'estiu mentre em poso tirants i faldilla altra vegada... Siiiiiiiiiiiiiii! M'agrada la calor, m'agraden les flors, m'agrada el mar i el sol... i a més tinc la sort de no ser al·lèrgica!! I que comencin els concerts, i que la gent surti al carrer totes les hores, i...

    ResponElimina